Desconfiem!

Hem confiat massa en els bancs? Perquè transformen en bancs les caixes d'estalvis i les rescata l'Estat pagant el seu deute, i estes continuen -com si no haguera passat res- amb els mateixos dirigents que l'han portat a la ruïna?

Del super-habit d'abans de la crisi s'ha passat a un dèficit públic contundent. La raó pareix ser el rescat als bancs amb injeccions multimilionaries, l'Estat s'ha endeutat i molt. L'Estat està pagant un deute que no és dels ciutadans sinó d'uns quants banquers que han contret un deute de xifres billonaries amb bancs i/o institucions financeres internacionals. 

Les solucions del capitalisme hui en dia són: augmentar a tota màquina la productivitat, minvar els Drets Socials dels ciutadans per a produir i exportar més i més barat. El problema és que tots els països no poden exportar, algú haurà de comprar tota eixa exportació. No pot haver un creixement il·limitat, els recursos són ben limitats, i només tenim un planeta Terra. 

A la vista està (mirar foto adjunta) que els polítics estan de broma, que ja es coneixen de quan estaven a empreses o institucions financeres internacionals, haurem de treure nosaltres -com puguem- les castanyes del foc. 

J.C. Juncker ofegant a De Guindos.

Comencem per un parell de coses fàcils que podem fer hui mateix. Treiem els estalvis del banc. Que no puguen especular amb els nostres diners. Quan menys diners té un banc, menys poder té. Posem en practica el concepte de Desenvolupament local, els beneficis de l'empresa i/o economia que es crea es reinvertirà al poble o territori concret on està instal·lat. Si comprem a una tenda del poble, els diners se'ls queda gent del poble que a l'hora consumeix on viu, al poble. Mentre que si els beneficis, els nostres diners, els emprem en consumir productes d'empreses grans (Mercadona, Lidl...) estos diners ràpidament se'n van a altres llocs de l'Estat o inclús del món, no es reverteixen en l'economia del poble. El canvi comença en un mateix.

Persones de be, pensem-ho be

Persones de be, pensem-ho be. Que estan pegant xiquets de 14 anys al Carrer Xàtiva de València, en ple centre de la capital per protestar perquè no tenen calefacció. Que ja ens han privatitzat la gestió dels Centres de Salut i Hospitals. Que no hi ha diners per a calefacció als Instituts i els xicons estan anant amb mantes a classe. Van a llevar les beques de llibres, d'autobús, de menjador... I més senyora, i més!

Per sort, pels temps en que vaig nàixer vaig veure com se m'adjudicaven uns drets, que segons diuen els majors van costar molt d'aconseguir, i que ara estem veient que s'esfumen tots, poc a poc, a diari. 

Algú ha vist allò del dret a l'habitatge? El d'un salari digne? Que vos pareix el dret a treballar? Ens han fet una reforma que segons el President del Govern va a costar-li una Vaga General, i que la Secretària d'Estat de Treball reconeix que ajudarà poc a aturar la sangria d'atur. És gravíssim. 

Per això, persones de be, ens hem de moure, hem de fer-nos a la idea que el futur és negre, que la cosa està mal. Pensem en el futur, el món no s'acaba amb nosaltres, al món es quedaran fills, i néts, i besnéts, que volem deixar-los a ells? A mi m'agradaria que els meus fills anaren a l'Escola Pare Melcior a la que vaig anar jo, a l'Institut Josep Iborra on ens van ensenyar per poder accedir a la Universitat, i que gràcies a les beques i que és de tots (pública) es puga treure una carrera conforme estic fent jo. 

El Dijous 23 a les 19h es farà una concentració davant l'Ajuntament del poble. Anem, molestem, queixem-nos pel nostre malestar, per la nostra preocupació, i pels drets dels que venen, els nostres fills, i néts, i besnéts... Ara toca.

Retallades no, per un nou discurs

Que no ens enganyen. La solució no està ni en privatitzar ni en retallar en serveis públics!

Sí, podríem començar a enumerar algunes de les partides pressupostàries que podrien retallar abans que el sector de la sanitat o l'educació, com ara l'exercit o l'església, però això ni va a passar ni és cap solució.

Per que l'esquerra d'este país es centra en això? Per que utilitzen el mateix llenguatge que la dreta? Si vos heu fixat les solucions esquerranes són les de no retallar per ací, però retallar d'allà, amb la qual cosa entren al joc de la tisora.

I la cosa no va per ahí, no s'ha d'utilitzar el mateix llenguatge que la dreta. Si el sistema falla no se'l reinicia, es canvia de sistema. I això no vol dir retallar d'un altre lloc sinó canviar les regles. En mans dels polítics està tancar les agències de qualificació, nacionalitzar la banca i tancar tots els especuladors i corruptes que ens han fet entrar en aquesta dinàmica. Per que no es posen a això?

Les retallades són ideològiques, ací la prova

Mireu, açò és lo que passa quan el PP governa, en este cas al País Valencià: La pujada del IRPF és major als més pobres que no als més rics. 

Com és possible que uno que cobra més de 50.000€ pague la mitat de la mitat que uno que cobra 17.000€ a l'any? A continuació la taula d'equivalència del que pujarà l'IRPF al País Valenicà:

- De 0€ a 17.707€  pagaran un + 0.1% d'IRPF.

- De 17.707€ a 33.007€ pagaran un + 0.08% d'IRPF.

- De 33.007€ a 53.407€  pagaran un + 0.05% d'IRPF.

- De 53.407€ a 120.000€ pagaran un + 0.02% d'IRPF.

Molt clar, i en dos frases: Les retallades són ideològiques. La guerra de classes existeix, però la van guanyant ells. Fins a quan anem a comportar que ens pixen damunt i ens diguen que plou?

A la barbàrie, dos opcions, una intel·ligent

Amb tot el que està passant per davant de nosaltres en forma de telediaris, periòdics o notícies en general, i pensant que això no és res per a lo que ha de vindre, dos opcions com a solució/reacció agafen força dins del meu discurs. O be rebenta tot i es passa d'un context d'indignació a un context de violència, o be hem de començar a organitzar-nos econòmicament fora del sistema capitalista. I és que la situació va a posar-se difícil per moments.

En el cas que esclatara tot podriem arribar a estar com Grècia, amb multiples Vagues Generals consecutives i revoltes quasi setmanals on es veuen cremar cotxes i milers de policies antidisturbis. La qual cosa fa dubtar si realment serien més bones o més roïns aquestes circumstàncies degut a la poquíssima politització i ignorància de la gent, ja que este fet, i després d'una gran revolta sense una ideologia darrere, podria enfortir el capitalisme deixant-lo -encara més- com única solució possible, amb les terribles conseqüències que això comportaria.

Per altra banda, però, tindríem l'opció positiva de començar a organitzar-nos econòmicament fora del capitalisme amb les formules legals que ara mateix hi ha vigents. Això vol dir establir una xarxa de gent i de serveis a través de la cooperació. Es tractaria d'organitzar-se, per exemple, com les cooperatives integrals on els socis tan a nivell individual com a nivell de empreses cooperatives aporten la seua feina a canvi d'altres feines o serveis desfent-se així de gran part de la economia capitalista i de la ingerència de l'estat en determinades qüestions que afectaren de forma negativa.

Tornant al present, una cosa a hores d'ara està clara, el capitalisme torna a estar en crisi i els rics i poderosos estàven preparats. Estan desplegant els seus mecanismes ferotgement per a seguir-se enriquint a costa d'empobrir-nos, exclavitzar-nos i llevar-nos els drets que durant molts anys ens han costat d'aconseguir. Anem a deixar que ho facen?

I les Propostes

A la pregunta de quines propostes tens tu apart del "fora banquers i empresaris", li vaig proposar resumint algunes idees que em venien al cap:

Jo et propose una banca pública. Que hi haja un sector públic fort que no depenga de quatre ignorants, però que sobretot que alhora de repartir beneficie als treballadors i a la societat en compte de a peixos grossos amb accions i participacions ací i allà. Que no hi haja cap ERO a empreses amb beneficis (això pareix ridícul enunciar-ho però és que està passant). Augmentar exponencialment la cultura de la cooperació, fabriques, industria gestionada pels propis treballadors, etc. 

Canviar també el sistema de finançament dels pobles. Que els Ajuntaments recauden més ja que és l'entitat més propera als ciutadans. I amb això molta més participació als Ajuntaments implantant obligatòriament les Agendes Locals 21, els Consells de Joventut, de Cultura, Agraris i que siguen vinculants no consultius.

El Corredor Mediterrani

Per Corredor Mediterrani entenem que és la ruta ferroviària que va des d'Algesires fins a França, és una línia europea de mercaderies, que passa pels ports de València, Tarragona i Barcelona. Front això els espanyols han dissenyat un altre corredor cap a Europa anomenat central que passa per Extremadura, Castilla La Mancha, Madrid i Aragó, deixant sense tren d'alta velocitat als ports més importants de tot el mediterrani.

Perquè voldria l'Estat Espanyol que no passara pel País Valencià i Catalunya una infraestructura tant important? Econòmicament és més rentable el Corredor Mediterrani, inclús per temes tècnics d'enginyeria, però continuen insistint amb el Corredor Central, fins i tot Blanco, Ministre de Foment espanyol es va reunir amb el seu homòleg francés per donar-li d'alguna manera una miqueta d'espenta.

Per tant si no és per motius econòmics, ni tècnics, i Castilla la Mancha o Extremadura no són grans coneguts per les seues exportacions, perquè volen que passe esta infraestructura tan important per allà? Està ben clar. Si es fa el Corredor Mediterrani es dotaria al País Valencià i a Catalunya d'una eina d'exportació molt gran que no dependria de Madrid, i aniria directament a Europa, i això no ho poden permetre.

No es tracta de ser catalanistes, valencianistes o del món, es tracta de la supervivència econòmica de la nostra terra, dels nostres pobles. Si ens quedem sense Corredor Mediterrani, ens quedem sense una eina importantíssima per al nostre futur.

Com les formigues, a per les cigales

Després d'un treball col·lectiu immens les formigues hem aconseguit vertebrar i consolidar el campament. Tot i que tots els anys ens trobem amb les cigales (amb diferents noms) que ens furten, hem seguit guardant i a pas de formiga el treball dona resultats.

No han passat debades els anys de treball per a aconseguir fer un festival de música en valencià com ha sigut el Festaborigen de 2011. Són molts anys pas a pas i amb la col·laboració desinteressada de companys de lluita i grups musicals com el de Carles o Palau, el de Fran o Erik, el del company Eloi etc.

Això només ho hem fet unes poques formigues, imaginat si totes prenen consciència de formiga i anem a per les cigales, fer un festival de música es quedaria en res. 

Els fins d'un moviment

Com fa un ratet li comentava a Víctor, per a que un moviment funcione ha de tindre definits, al meu parer, els seus objectius dins d'una estratègia. Li deia que, és essencial plantejar-se tres fases/etapes: 1.- L'objectiu final que marcarà tota la política a desenvolupar i amb el qual giraran els altres punts. 2.- Objectius a mitjà termini que ajuntant-los aconseguisquen l'objectiu final. I per últim, 3.- Xicotetes batalles i victòries fàcils que motiven a les persones involucrades.

La primera de totes en executar és l'acció diària, aquella que farà que la gent crega i estiga motivada amb el projecte i amb les idees per les quals s'ha creat. Més avant hem d'aconseguir objectius de mitjà termini, no només es viu de les xicotetes batalles/victòries ja que es pot arribar a un parany de satisfacció que no ens permeta avançar cap a objectius més grans, i a la fi a l'objectiu final desitjat. Els objectius mitjans són els que ens serviran poc a poc per a aconseguir l'objectiu final, que és allò que desitgem i que haurem estat treballant dia a dia, que amb decisives victòries haurem anat construint.

Un exemple gràfic d'aquesta idea seria la presa d'un castell medieval. El fi últim és fer-te amb el castell, però primer hauràs de destruir la muralla i aconseguir passar el riu que la volteja (xicotetes batalles). Això està molt be però no pots quedar-te ahí ja que quan tingues el forat per a passar dins et trobaràs amb les torres amb arquers. És per tant que hauràs de fabricar una catapulta per destrossar aquestes torres (objectiu mitjà) per finalment i una volta oberta l'esquerda a la muralla i desactivat les defenses prendre el castell, el teu objectiu final.

Por a la participació

S'ha demostrat que la gent no passa de la política, sinó dels polítics. Amb el 15-M, les Acampades i Indignats ha canviat en la gent la forma de percebre este affair. El que vol pràcticament la totalitat de la societat és que els polítics baixen al carrer, que s'impliquen. Humanitat. Sobretot ara amb la crisi, i el drama de veure al teu veí sent desnonat.

L'actual casta política té la percepció de que ells guanyen les eleccions o fan els seus corresponents pactes de govern i ja està, ja poden fer el que els done la gana. I si no estàs d'acord d'ací quatre anys tens l'opció de votar a un partit de l'oposició.

Però açò va a canviar, arribarem al dia en que els ciutadans decidiran el que volen fer al poble: quin model de turisme, de desenvolupament, en que es gasten els diners públics, etc.

Eixe dia, però, no l'aconseguirem sense demanar-lo, i és per això que la gent, al nostre poble també, s'està organitzant a les places per reclamar-ho. A Benissa comença el Diumenge 10 de Juliol en una reunió a la Placeta de l'Església Vella, a les 19h, per decidir i començar el camí cap a una assemblea popular.

Arribarà el dia en que decidirem tots els dies i no cada quatre any, i este dia està en les nostres mans que arribe més tard o més prompte. I per això tenen por.