Desconfiem!

Hem confiat massa en els bancs? Perquè transformen en bancs les caixes d'estalvis i les rescata l'Estat pagant el seu deute, i estes continuen -com si no haguera passat res- amb els mateixos dirigents que l'han portat a la ruïna?

Del super-habit d'abans de la crisi s'ha passat a un dèficit públic contundent. La raó pareix ser el rescat als bancs amb injeccions multimilionaries, l'Estat s'ha endeutat i molt. L'Estat està pagant un deute que no és dels ciutadans sinó d'uns quants banquers que han contret un deute de xifres billonaries amb bancs i/o institucions financeres internacionals. 

Les solucions del capitalisme hui en dia són: augmentar a tota màquina la productivitat, minvar els Drets Socials dels ciutadans per a produir i exportar més i més barat. El problema és que tots els països no poden exportar, algú haurà de comprar tota eixa exportació. No pot haver un creixement il·limitat, els recursos són ben limitats, i només tenim un planeta Terra. 

A la vista està (mirar foto adjunta) que els polítics estan de broma, que ja es coneixen de quan estaven a empreses o institucions financeres internacionals, haurem de treure nosaltres -com puguem- les castanyes del foc. 

J.C. Juncker ofegant a De Guindos.

Comencem per un parell de coses fàcils que podem fer hui mateix. Treiem els estalvis del banc. Que no puguen especular amb els nostres diners. Quan menys diners té un banc, menys poder té. Posem en practica el concepte de Desenvolupament local, els beneficis de l'empresa i/o economia que es crea es reinvertirà al poble o territori concret on està instal·lat. Si comprem a una tenda del poble, els diners se'ls queda gent del poble que a l'hora consumeix on viu, al poble. Mentre que si els beneficis, els nostres diners, els emprem en consumir productes d'empreses grans (Mercadona, Lidl...) estos diners ràpidament se'n van a altres llocs de l'Estat o inclús del món, no es reverteixen en l'economia del poble. El canvi comença en un mateix.