La consigna com a forma de vida

Gremialisme [de gremial] 2 POLÍT - Tendència a prioritzar l'interès del propi col·lectiu davant de qualsevol objectiu social o polític.

I és que que be s'està en la nostra muntanyeta, eh? Ací ni plou ni fa fred. És estar a gust amb un mateix. És la política feta forma de vida. És manar en casa.

Però personalment des que he tingut coneixement i he participat en política, d'una forma o d'altra, ho he fet perquè he cregut necessari un canvi, perquè he cregut que podem aspirar a una vida millor. Ser més feliços i tindre una societat més justa i igual per a tots. Però molta gent, amb els anys me n'he adonat, ho porta per bandera i baix d'eixa bandera té tot un entramat social del qual ell o ells -els col·legues-  són els que manen de casa. Utilitzen les consignes d'una vida millor com a forma de vida, la manifestació, el congrés del partit, les jornades juvenils, l'aplec de no se què...

Ens perdonareu, però nosaltres a per a això no hem vingut. No anem a furtar-vos cap muntanyeta, ahí es quedeu, sou els reis de casa! Molt bé!

Mil i una maneres d'eixir del forat

Al contrari del que ens fan pensar durant tot el dia a la Ràdio, TV, Perruqueries, Supermercats i Places vàries de poble, sí que hi ha eixida a la crisi capitalista que estem vivint. I lo bo és que no hi ha ni una ni dos solucions, hi ha cent i la mare!

El problema de tot açò és que ni tenim gana d'organitzar-nos col·lectivament per superar este mal temps, ni tampoc voluntat política en uns polítics que només s'interessen per la cadira que els tocarà a Les Corts o parlaments de quatre anys en quatre.

La solució és més a prop que mai, i depèn de nosaltres, dels amics, del carrer... Del Poble! Simplement sent originals i posant-li ganes entre tots es poden crear noves eines per eixir endavant. La qüestió és si algun dia anem a abandonar l'individualisme imperant i ens donarem suport mutu.

Vaig llegir fa algun temps al Diari Ara un article de com pobles i universitats estan creant monedes virtuals que conviuen amb l'euro. Aquest model permet als integrants de la xarxa oferir serveis o productes en els camps que dominen -des de classes d'anglés fins a arracades fetes a mà- a canvi de la nova moneda, que després podran utilitzar en els comerços adherits, o podran intercanviar per aquest tipus de serveis. Comencem per ací, per exemple?

Competició, individualisme, capital

Espantat m'he quedat arran d'aquesta noticia: El Bloc proposa que els millors estudiants benissers tinguen un premi econòmic. De seguida m'ha vingut al cap la imatge de capçalera.

Desgraciadament en la societat que vivim impera el liberalisme, l'individualisme, l'egoisme, l'interés individual d'una persona imperant per damunt de la societat i el be comú. Sorprén que un partit que s'autodenomina d'esquerres i ecologista vulga ara premiar precsisament això.

Al més pur estil Juan Roig i la seua 'cultura del esfuerzo' defenen que hi ha que premiar als primers, als que més s'esforcen. En una societat ideal en que tots tinguérem les mateixes oportunitats podria ser, però és evident que vivim la desigualtat entre rics i pobres més ferotge en dècades, és per tant tot això bona idea?

Hi ha molts factors que alteren l'esforç d'una persona per fer que arribe a tindre més èxit o menys, entre ells els mitjans disponibles. És ètic premiar al fill del ric del poble que té a l'abast l'última tecnologia, que a un xiquet que comparteix habitació amb els seus dos germans, que els seus pares estan a l'atur i que igual no disposa d'un ordinador? Els premis, beques, ajuts públics s'han de donar indiferentment de l'estatus econòmic del premiat?

Al meu parer els ajuts públics han d'anar als més desafavorits. Ajuts al col·lectiu. Un altre error que comet l'Ajuntament de Benissa és ajudar als universitaris amb una xifra simbòlica per al transport, siga quina siga la circumstància econòmica del que ho reba, tant si vas amb transport col·lectiu i orgnitzat pels mateixos universitaris, sense ànim de lucre, com si vas amb el teu Audi TT a la universitat reps 200€.

Ara més que mai ens hem d'oblidar dels 'xecs bebe' i apostar per ajudar als més desafavorits, utilitzar els diners públics amb responsabilitat. No hem de promocionar la competició entre l'alumnat sinó la cooperació per a arribar entre tots a la fita. Deixar-se de rescatar bancs i invertir en sanitat i educació públiques, en ciència i I+D+I que és el que podrem oferir al món i oblidar-nos de competitivitat, de la producció al cost més baix possible i assegurar el benestar de totes les persones, viure la vida el més digne possible.

Desconfiem!

Hem confiat massa en els bancs? Perquè transformen en bancs les caixes d'estalvis i les rescata l'Estat pagant el seu deute, i estes continuen -com si no haguera passat res- amb els mateixos dirigents que l'han portat a la ruïna?

Del super-habit d'abans de la crisi s'ha passat a un dèficit públic contundent. La raó pareix ser el rescat als bancs amb injeccions multimilionaries, l'Estat s'ha endeutat i molt. L'Estat està pagant un deute que no és dels ciutadans sinó d'uns quants banquers que han contret un deute de xifres billonaries amb bancs i/o institucions financeres internacionals. 

Les solucions del capitalisme hui en dia són: augmentar a tota màquina la productivitat, minvar els Drets Socials dels ciutadans per a produir i exportar més i més barat. El problema és que tots els països no poden exportar, algú haurà de comprar tota eixa exportació. No pot haver un creixement il·limitat, els recursos són ben limitats, i només tenim un planeta Terra. 

A la vista està (mirar foto adjunta) que els polítics estan de broma, que ja es coneixen de quan estaven a empreses o institucions financeres internacionals, haurem de treure nosaltres -com puguem- les castanyes del foc. 

J.C. Juncker ofegant a De Guindos.

Comencem per un parell de coses fàcils que podem fer hui mateix. Treiem els estalvis del banc. Que no puguen especular amb els nostres diners. Quan menys diners té un banc, menys poder té. Posem en practica el concepte de Desenvolupament local, els beneficis de l'empresa i/o economia que es crea es reinvertirà al poble o territori concret on està instal·lat. Si comprem a una tenda del poble, els diners se'ls queda gent del poble que a l'hora consumeix on viu, al poble. Mentre que si els beneficis, els nostres diners, els emprem en consumir productes d'empreses grans (Mercadona, Lidl...) estos diners ràpidament se'n van a altres llocs de l'Estat o inclús del món, no es reverteixen en l'economia del poble. El canvi comença en un mateix.

Persones de be, pensem-ho be

Persones de be, pensem-ho be. Que estan pegant xiquets de 14 anys al Carrer Xàtiva de València, en ple centre de la capital per protestar perquè no tenen calefacció. Que ja ens han privatitzat la gestió dels Centres de Salut i Hospitals. Que no hi ha diners per a calefacció als Instituts i els xicons estan anant amb mantes a classe. Van a llevar les beques de llibres, d'autobús, de menjador... I més senyora, i més!

Per sort, pels temps en que vaig nàixer vaig veure com se m'adjudicaven uns drets, que segons diuen els majors van costar molt d'aconseguir, i que ara estem veient que s'esfumen tots, poc a poc, a diari. 

Algú ha vist allò del dret a l'habitatge? El d'un salari digne? Que vos pareix el dret a treballar? Ens han fet una reforma que segons el President del Govern va a costar-li una Vaga General, i que la Secretària d'Estat de Treball reconeix que ajudarà poc a aturar la sangria d'atur. És gravíssim. 

Per això, persones de be, ens hem de moure, hem de fer-nos a la idea que el futur és negre, que la cosa està mal. Pensem en el futur, el món no s'acaba amb nosaltres, al món es quedaran fills, i néts, i besnéts, que volem deixar-los a ells? A mi m'agradaria que els meus fills anaren a l'Escola Pare Melcior a la que vaig anar jo, a l'Institut Josep Iborra on ens van ensenyar per poder accedir a la Universitat, i que gràcies a les beques i que és de tots (pública) es puga treure una carrera conforme estic fent jo. 

El Dijous 23 a les 19h es farà una concentració davant l'Ajuntament del poble. Anem, molestem, queixem-nos pel nostre malestar, per la nostra preocupació, i pels drets dels que venen, els nostres fills, i néts, i besnéts... Ara toca.

Retallades no, per un nou discurs

Que no ens enganyen. La solució no està ni en privatitzar ni en retallar en serveis públics!

Sí, podríem començar a enumerar algunes de les partides pressupostàries que podrien retallar abans que el sector de la sanitat o l'educació, com ara l'exercit o l'església, però això ni va a passar ni és cap solució.

Per que l'esquerra d'este país es centra en això? Per que utilitzen el mateix llenguatge que la dreta? Si vos heu fixat les solucions esquerranes són les de no retallar per ací, però retallar d'allà, amb la qual cosa entren al joc de la tisora.

I la cosa no va per ahí, no s'ha d'utilitzar el mateix llenguatge que la dreta. Si el sistema falla no se'l reinicia, es canvia de sistema. I això no vol dir retallar d'un altre lloc sinó canviar les regles. En mans dels polítics està tancar les agències de qualificació, nacionalitzar la banca i tancar tots els especuladors i corruptes que ens han fet entrar en aquesta dinàmica. Per que no es posen a això?

Les retallades són ideològiques, ací la prova

Mireu, açò és lo que passa quan el PP governa, en este cas al País Valencià: La pujada del IRPF és major als més pobres que no als més rics. 

Com és possible que uno que cobra més de 50.000€ pague la mitat de la mitat que uno que cobra 17.000€ a l'any? A continuació la taula d'equivalència del que pujarà l'IRPF al País Valenicà:

- De 0€ a 17.707€  pagaran un + 0.1% d'IRPF.

- De 17.707€ a 33.007€ pagaran un + 0.08% d'IRPF.

- De 33.007€ a 53.407€  pagaran un + 0.05% d'IRPF.

- De 53.407€ a 120.000€ pagaran un + 0.02% d'IRPF.

Molt clar, i en dos frases: Les retallades són ideològiques. La guerra de classes existeix, però la van guanyant ells. Fins a quan anem a comportar que ens pixen damunt i ens diguen que plou?