garrotades

Retallades no, per un nou discurs

2012-01-24T10:48:00.001+01:00

Que no ens enganyen. La solució no està ni en privatitzar ni en retallar en serveis públics!

Sí, podríem començar a enumerar algunes de les partides pressupostàries que podrien retallar abans que el sector de la sanitat o l'educació, com ara l'exercit o l'església, però això ni va a passar ni és cap solució.

Per que l'esquerra d'este país es centra en això? Per que utilitzen el mateix llenguatge que la dreta? Si vos heu fixat les solucions esquerranes són les de no retallar per ací, però retallar d'allà, amb la qual cosa entren al joc de la tisora.

I la cosa no va per ahí, no s'ha d'utilitzar el mateix llenguatge que la dreta. Si el sistema falla no se'l reinicia, es canvia de sistema. I això no vol dir retallar d'un altre lloc sinó canviar les regles. En mans dels polítics està tancar les agències de qualificació, nacionalitzar la banca i tancar tots els especuladors i corruptes que ens han fet entrar en aquesta dinàmica. Per que no es posen a això?

Les retallades són ideològiques, ací la prova

2012-01-12T16:53:00.000+01:00

Mireu, açò és lo que passa quan el PP governa, en este cas al País Valencià: La pujada del IRPF és major als més pobres que no als més rics.

Com és possible que uno que cobra més de 50.000€ pague la mitat de la mitat que uno que cobra 17.000€ a l'any? A continuació la taula d'equivalència del que pujarà l'IRPF al País Valenicà:

- De 0€ a 17.707€ pagaran un + 0.1% d'IRPF.

- De 17.707€ a 33.007€ pagaran un + 0.08% d'IRPF.

- De 33.007€ a 53.407€ pagaran un + 0.05% d'IRPF.

- De 53.407€ a 120.000€ pagaran un + 0.02% d'IRPF.

Molt clar, i en dos frases: Les retallades són ideològiques. La guerra de classes existeix, però la van guanyant ells. Fins a quan anem a comportar que ens pixen damunt i ens diguen que plou?

A la barbàrie, dos opcions, una intel·ligent

2011-12-15T04:48:00.002+01:00

Amb tot el que està passant per davant de nosaltres en forma de telediaris, periòdics o notícies en general, i pensant que això no és res per a lo que ha de vindre, dos opcions com a solució/reacció agafen força dins del meu discurs. O be rebenta tot i es passa d'un context d'indignació a un context de violència, o be hem de començar a organitzar-nos econòmicament fora del sistema capitalista. I és que la situació va a posar-se difícil per moments.

En el cas que esclatara tot podriem arribar a estar com Grècia, amb multiples Vagues Generals consecutives i revoltes quasi setmanals on es veuen cremar cotxes i milers de policies antidisturbis. La qual cosa fa dubtar si realment serien més bones o més roïns aquestes circumstàncies degut a la poquíssima politització i ignorància de la gent, ja que este fet, i després d'una gran revolta sense una ideologia darrere, podria enfortir el capitalisme deixant-lo -encara més- com única solució possible, amb les terribles conseqüències que això comportaria.

Per altra banda, però, tindríem l'opció positiva de començar a organitzar-nos econòmicament fora del capitalisme amb les formules legals que ara mateix hi ha vigents. Això vol dir establir una xarxa de gent i de serveis a través de la cooperació. Es tractaria d'organitzar-se, per exemple, com les cooperatives integrals on els socis tan a nivell individual com a nivell de empreses cooperatives aporten la seua feina a canvi d'altres feines o serveis desfent-se així de gran part de la economia capitalista i de la ingerència de l'estat en determinades qüestions que afectaren de forma negativa.

Tornant al present, una cosa a hores d'ara està clara, el capitalisme torna a estar en crisi i els rics i poderosos estàven preparats. Estan desplegant els seus mecanismes ferotgement per a seguir-se enriquint a costa d'empobrir-nos, exclavitzar-nos i llevar-nos els drets que durant molts anys ens han costat d'aconseguir. Anem a deixar que ho facen?

Veig #nofuture, ni #reiniciaeldebate soluciona res

2011-11-08T00:44:00.003+01:00

Quanta raó té Noam Chomsky amb aquella llista sobre la manipulació mediàtica. El poder està més que corromput.

El sistema sanitari està agonitzant amb contínues retallades de presupost, privatitzacions de la gestió d’hospitals, augment de llistes d’espera, precarització del personal mèdic… Volen que la seguretat social siga residual, roin, per als més pobres per caritat cristiana.

Amb l’educació estan fent el mateix, amb la crisi no es construiran nous centres públics i aquest terreny podrà ser cedit a iniciativa privada, no oferten noves oposicions, i estan intentant incorporar la privatització de la gestió dels instituts.

Amb pitjor qualitat en l'ensenyament i una sanitat que haurem de pagar el resultat serà catastròfic, una ciutadania cada vegada més ignorant i cara a la televisió on es promou la ignorància, on la defenen amb orgull.

Les grans corporacions volen això, persones cada vegada més tristes, més enganxades al televisor i sense esperit crític per poder-les portar allà on calga i retallar allà on faça falta per a que els beneficis cada any siguen millors.

Reaccionarem algun dia davant aquestes injusticies? Anirem més lluny de votar PP o PSOE i que cada huit anys es canvien les papeletes? Esperem que no siga massa tard, i que algun dia la gent es done compte, i així viure en un món millor. L'únic que queda és treballar per obrir els ulls a la gent...

I les Propostes

2011-10-18T18:45:00.001+02:00

A la pregunta de quines propostes tens tu apart del "fora banquers i empresaris", li vaig proposar resumint algunes idees que em venien al cap:

Jo et propose una banca pública. Que hi haja un sector públic fort que no depenga de quatre ignorants, però que sobretot que alhora de repartir beneficie als treballadors i a la societat en compte de a peixos grossos amb accions i participacions ací i allà. Que no hi haja cap ERO a empreses amb beneficis (això pareix ridícul enunciar-ho però és que està passant). Augmentar exponencialment la cultura de la cooperació, fabriques, industria gestionada pels propis treballadors, etc.

Canviar també el sistema de finançament dels pobles. Que els Ajuntaments recauden més ja que és l'entitat més propera als ciutadans. I amb això molta més participació als Ajuntaments implantant obligatòriament les Agendes Locals 21, els Consells de Joventut, de Cultura, Agraris i que siguen vinculants no consultius.

Cadires plenes, polítics nerviosos

2011-10-11T20:13:00.001+02:00

El Dimecres 5 d'Octubre militants i simpatitzants de l'Assemblea de Joves de Benissa varem assistir al plenari de l'Ajuntament de Benissa a defensar el valencià front a les amenaces d'uns residents europeus. Aquestos, tres en concert -no representen en absolut al col·lectiu immigrant benissenc- havien anat els dos últims plenaris amb una bandera d'Espanya i pancartes on es podia llegir la llegenda “en castellano”.

A aquell plenari els senyors regidors ja ens esperaven i sabien que anàvem anar. Va ser, pues, molt teatral. Acostumats que estan a fer una reunió de col·legues, perquè el plenari de Benissa és així, de públic assistent van 2 o 3 persones (comptant a la premsa), i clar se'ns van posar nerviosos.

Sabent que aniríem a defensar que les institucions públiques s'expressaren en valencià ningun regidor va emprar el castellà (cosa que si que feia abans algun) excepte el batlle que excusant-se en un punt va parlar en castellà per que creia que anava especialment dirigit als estrangers, cosa poc creïble ja que parlava sobre l'IBI, i això ens afecta a tots. Aleshores va ser quan vam mostrar els cartells que demanaven respecte i tolerància a la nostra llengua.

Aquesta acció, però, em va parèixer anecdòtica. Va ser molt trist veure el plenari de principi a fi. Polítics molt nerviosos per veure les cadires plenes. Altres llegint una moció tal qual com li l'havien redactada, sense cap exposició, i altres xarrant mentrestant. Vots a ma alçada, a favor, en contra; ai no apunta'ns dos abstencions.

Es va poder veure una rutina, una gent que fa moltíssims anys que està allí asseguda, una gent que en veritat deu favors a uns i altres i està ahí per pagar-los. I nosaltres això no ho volem. Necessitem un municipi més actiu, un Ajuntament que faça costat als veïns i que done poder al poble, que els ciutadans participen i que sobretot opinen de com es podrien utilitzar els diners públics, que són de tots. I no val un Consell de la Joventut, Agrari o una Agenda Local 21 sense poder, perquè això l'únic que fa és cabrejar més al personal i fent que desconfien, encara més, de la política. Fa falta una educació per a la participació activa, pel respecte a la nostra cultura i llengua, anem allà!

El Corredor Mediterrani

2011-10-01T00:52:00.002+02:00

Per Corredor Mediterrani entenem que és la ruta ferroviària que va des d'Algesires fins a França, és una línia europea de mercaderies, que passa pels ports de València, Tarragona i Barcelona. Front això els espanyols han dissenyat un altre corredor cap a Europa anomenat central que passa per Extremadura, Castilla La Mancha, Madrid i Aragó, deixant sense tren d'alta velocitat als ports més importants de tot el mediterrani.

Perquè voldria l'Estat Espanyol que no passara pel País Valencià i Catalunya una infraestructura tant important? Econòmicament és més rentable el Corredor Mediterrani, inclús per temes tècnics d'enginyeria, però continuen insistint amb el Corredor Central, fins i tot Blanco, Ministre de Foment espanyol es va reunir amb el seu homòleg francés per donar-li d'alguna manera una miqueta d'espenta.

Per tant si no és per motius econòmics, ni tècnics, i Castilla la Mancha o Extremadura no són grans coneguts per les seues exportacions, perquè volen que passe esta infraestructura tan important per allà? Està ben clar. Si es fa el Corredor Mediterrani es dotaria al País Valencià i a Catalunya d'una eina d'exportació molt gran que no dependria de Madrid, i aniria directament a Europa, i això no ho poden permetre.

No es tracta de ser catalanistes, valencianistes o del món, es tracta de la supervivència econòmica de la nostra terra, dels nostres pobles. Si ens quedem sense Corredor Mediterrani, ens quedem sense una eina importantíssima per al nostre futur.

Can I speak valencian in my country?

2011-09-08T14:09:00.003+02:00

Xavi Tro, regidor del Bloc a l'Ajuntament de Benissa, ha penjat esta nit al seu mur del Facebook aquesta entrada: En el ple d'esta nit membres de l'Asociación de Vecinos de Benissa han mostrat cartells amb la llegenda EN CASTELLANO i una gran bandera bicolor d'Espanya. Només el portaveu del PSOE i jo ens hem mantés ferms i hem continuat fent les nostres intervencions en valencià, la resta de portaveus i l'alcalde s'han expressat en castellà durant tot el ple.

Els europeus rics que es deixàven els duros i que tant volíem han resultat ser més fatxes que els propis de Benissa, que com a valencians som els que més ens sentim espanyols de tota Espanya.

I ens podem preguntar com hem arribat ací i possibles respostes, però està molt clar. Al entrar a la Unió Europea es va cedir la sobirania econòmica i la primera baixada de pantalons va ser desmantellar els astillers de Sagunt per petició d'Alemanya. Molt ha plogut i ara hem cedit a francesos i alemanys limitant el nostre deficit (s'han acabat els serveis públics de qualitat, el deficit no té perquè roïn), i a Benissa, un poble mitjà del País Valencià estan reclamant eixa part de sobirania fent-nos parlar en castellà al nostre Ajuntament. Aconseguiran els francesos, holandesos i alemanys obligar-nos a parlar en castellà tal i com ens feiem parlar al franquisme?

Senyorets, com diu la cançó 'Som de La Marina' de La Gossa Sorda, can I speak valencian in my country? Is possible respect for everybody?

Com les formigues, a per les cigales

2011-08-14T19:08:00.002+02:00

Després d'un treball col·lectiu immens les formigues hem aconseguit vertebrar i consolidar el campament. Tot i que tots els anys ens trobem amb les cigales (amb diferents noms) que ens furten, hem seguit guardant i a pas de formiga el treball dona resultats.

No han passat debades els anys de treball per a aconseguir fer un festival de música en valencià com ha sigut el Festaborigen de 2011. Són molts anys pas a pas i amb la col·laboració desinteressada de companys de lluita i grups musicals com el de Carles o Palau, el de Fran o Erik, el del company Eloi etc.

Això només ho hem fet unes poques formigues, imaginat si totes prenen consciència de formiga i anem a per les cigales, fer un festival de música es quedaria en res.

Els fins d'un moviment

2011-07-15T03:11:00.001+02:00

Com fa un ratet li comentava a Víctor, per a que un moviment funcione ha de tindre definits, al meu parer, els seus objectius dins d'una estratègia. Li deia que, és essencial plantejar-se tres fases/etapes: 1.- L'objectiu final que marcarà tota la política a desenvolupar i amb el qual giraran els altres punts. 2.- Objectius a mitjà termini que ajuntant-los aconseguisquen l'objectiu final. I per últim, 3.- Xicotetes batalles i victòries fàcils que motiven a les persones involucrades.

La primera de totes en executar és l'acció diària, aquella que farà que la gent crega i estiga motivada amb el projecte i amb les idees per les quals s'ha creat. Més avant hem d'aconseguir objectius de mitjà termini, no només es viu de les xicotetes batalles/victòries ja que es pot arribar a un parany de satisfacció que no ens permeta avançar cap a objectius més grans, i a la fi a l'objectiu final desitjat. Els objectius mitjans són els que ens serviran poc a poc per a aconseguir l'objectiu final, que és allò que desitgem i que haurem estat treballant dia a dia, que amb decisives victòries haurem anat construint.

Un exemple gràfic d'aquesta idea seria la presa d'un castell medieval. El fi últim és fer-te amb el castell, però primer hauràs de destruir la muralla i aconseguir passar el riu que la volteja (xicotetes batalles). Això està molt be però no pots quedar-te ahí ja que quan tingues el forat per a passar dins et trobaràs amb les torres amb arquers. És per tant que hauràs de fabricar una catapulta per destrossar aquestes torres (objectiu mitjà) per finalment i una volta oberta l'esquerda a la muralla i desactivat les defenses prendre el castell, el teu objectiu final.

Por a la participació

2011-07-09T00:31:00.005+02:00

S'ha demostrat que la gent no passa de la política, sinó dels polítics. Amb el 15-M, les Acampades i Indignats ha canviat en la gent la forma de percebre este affair. El que vol pràcticament la totalitat de la societat és que els polítics baixen al carrer, que s'impliquen. Humanitat. Sobretot ara amb la crisi, i el drama de veure al teu veí sent desnonat.

L'actual casta política té la percepció de que ells guanyen les eleccions o fan els seus corresponents pactes de govern i ja està, ja poden fer el que els done la gana. I si no estàs d'acord d'ací quatre anys tens l'opció de votar a un partit de l'oposició.

Però açò va a canviar, arribarem al dia en que els ciutadans decidiran el que volen fer al poble: quin model de turisme, de desenvolupament, en que es gasten els diners públics, etc.

Eixe dia, però, no l'aconseguirem sense demanar-lo, i és per això que la gent, al nostre poble també, s'està organitzant a les places per reclamar-ho. A Benissa comença el Diumenge 10 de Juliol en una reunió a la Placeta de l'Església Vella, a les 19h, per decidir i començar el camí cap a una assemblea popular.

Arribarà el dia en que decidirem tots els dies i no cada quatre any, i este dia està en les nostres mans que arribe més tard o més prompte. I per això tenen por.

Violència són els mitjans de comunicació

2011-06-17T01:18:00.004+02:00

Són dies ben agitats. Al nostre país i a la resta de l'Estat, però també arreu d'Europa la generació Ni-Ni, aquella generació que viurà pitjor que els seus pares, aquella generació sense futur ha botat. Una de les eines que ho ha possibilitat és Internet. Les Xarxes Socials han esdevingut una eina potent que ha unit tota la indignació dels joves sense futur.

Per fi després de la Manifestació del 15-M, i de les Acampades posteriors s'ha passat a un tercer grau que pensàvem no arribaria mai, i és a la indignació activa. S'ha començat a parar desnonaments de cases arreu de l'Estat. Primer a Barcelona, a Madrid i demà un altre a València. S'han intentat bloquejar les institucions, per corruptes, per anar en contra dels interessos del poble retallant en sanitat i educació, els pilars bàsics de la classe treballadora.

Els polítics durant aquestes setmanes han reaccionat violentament amb càrregues policials, desallotjaments de places, però els ciutadans que s'estan alçant han perdut la por, i ara la por la tenen els polítics que les imatges retraten pel carrer demanant auxili corrent davant de centenars de persones que els persegueixen, no per gust, sinó perquè els estan traint amb les retallades que estan executant, aquestes persones van a quedar-se sense una sanitat de qualitat, una educació digna per als seus fills i nets mentre donen privilegis als més rics desregulant l'impost de grans fortunes o l'impost de successions.

Però el més indignant de tot són els mitjans de comunicació subvencionats i al servei del capital, i dels polítics, que han passat d'una tolerància al nou moviment ciutadà a un comportament bel·ligerant radicalment en contra criminalitzant centenars de milers de persones.

Els mitjans de comunicació, manipuladors de l'opinió pública, són violència. Però s'ha acabat el seu monopoli, i els ciutadans ja no tenim por. S'han acabat els privilegis de la casta política, i el monopoli de la desinformació i la joventut aletargada. EL FUTUR ÉS NOSTRE.

Va de liders (i profetes)

2011-05-16T18:17:00.000+02:00

La qüestió no està en tindre líders, sinó idees potents i sobretot explicar-les a la gent. Es tracta d’educar. El que no es pot fer és que cada quatre anys isca aquest debat. Perquè no ho debatem després d’eleccions? A no, espera, que després del 22M s’acaba el món.

Respecte si hi ha dretes o esquerres, jo pense que si que hi ha dreta i esquerra, i tant. El PP, el PSOE i diferents variants són de dretes (capitalistes, en tant i quan els financen empreses, bancs, privatitzen serveis…) la diferència entre ells està en si són més liberals o més conservadors (més llibertats, democràcia, transparència o menys). I l’esquerra clar que existeix però no té Cuatro i La Sexta o TVE, o El Mundo, Intereconomia i Antena 3.

L’única forma de bastir eixa esquerra és amb una base que arribe a tota la gent. I això cada 4 anys no ho pots fer, s’ha de fer tots els dies, i poble a poble.

*Comentari deixat al blog 'Entre paraules' a l'article "A l'espera del Profeta" que encara està a l'espera de la seua aprovació.

L'error del candidat lider

2011-04-11T17:23:00.001+02:00

Aquest concepte -en continua expansió- és un problema. La societat, i els mateixos candidats que juguen a la política tradicional, creuen que el cap de llista és la persona més important, i que sobre ells recau el protagonisme i la importància de treure més o menys vots en uns comicis. I aquest error el veiem tant a les municipals, com a les estatals o autonòmiques.

La meua opinió és que esta persona per unes circumstàncies determinades pot ser el cap de llista d'una ideologia política, d'una manera de pensar determinada. I és utilitzat, i no al contrari, pel col·lectiu per a que faça una feina concreta, la de ser el representant en una institució.

Les decisions en una organització, des del meu punt de vista han de prendre's entre tots (en assemblea) i el candidat és el que representarà aquestes decisions en ple, comissions, juntes...

Amb estes línies s'entreveu, pues, que ni m'agraden les fotos de metro i mig, ni publicitats a pàgines web amb la foto del número u, com tampoc que unes propostes o postures sobre un tema concret les faça la mateixa persona en detriment del col·lectiu.

Joves valentes

2011-03-31T02:37:00.000+02:00

Llisc i no isc de l'estat de sorpresa. Pots mirar cap a un altre costat i fer com si no passara, però està passant. L'Estat espanyol tortura. La jove Beatriz Etxeberria aconsegueix passar per aquesta situació i amb un valor sobrehumà ho relata en un text al diari Gara. Només amb un fragment de la seua vivència aborrona i et preguntes: açò està passant ací? Si.

En los interrogatorios siempre había mucha gente. Una vez conté hasta siete voces diferentes. Me amenazan constantemente con mi pareja (al que escucho cómo está siendo torturado). También me amenazan con detener a mi hermano. Me dicen que como no haya trato no sólo van a detener a mis padres, sino que también van a llevar a mi abuela «en bragas y que se la iba a follar».

Conforme escric açò ha estat detinguda Irati Tobar, una altra jove basca que estava refugiada a França perquè el seu nom va aparèixer en una llista negra de la Guàrdia Civil, allà la va acollir un regidor de l'ajuntament de la localitat on es refugiaven, l'home no entenia que la jove poguera anar a la presó. Dies enrere al diari Gara li havien fet una entrevista que es pot veure al Youtube.

Aprofitant-se #sensesenyal

2011-02-19T00:29:00.005+01:00

En 24h hem assistit a una xicoteta revolta arran de la desconnexió de TV3 al País Valencià. Just després que el Govern Valencià (PP) utilitzara la seua capacitat legisladora per fer-ne un us polític/ideològic multant imminentment a ACPV per les emissions de TV3, de les quals en són responsables.

Baix el hashtag #sensesenyal, milers de valencians hem sigut noticia, i de manera espontània ens hem mobilitzat a la xarxa, i també al carrer. En menys de tres hores s'ha convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat, on han acudit més de 300 persones. El dilluns, i dijous de la setmana que ve, tornarem.

No han tardat, però, la gent del Bloc Nacionalista Valencià i la Coalició Compromís en fer-se notar dins d'aquest moviment col·lectiu i espontani. Hem assistit a la divulgació primerament d'aquest logo, amb un nou hashtag incitant a votar contra Camps: #apaguemacamps. I més tard hem vist a destacats militants d'aquestes formacions copar totes les fotos amb la pancarta de la concentració (4 de 6 portants de la pancarta eren del Bloc i Coalició Compromís).

Aquesta actitud que predomina en estos partits al final acabarà passant-los factura. Cada volta més es sent allò de: mira'ls ja venen a fer-se la foto. Perquè embrutar aquesta reacció del poble valencià espontània i sense cap signe només per intentar arrapar vots?

Es veu que no han aprés dels processos de Tunísia i Egipte on els partits polítics s'han quedat al marge per formar part de la col·lectivitat. Així, pues, que no es queixen després si no els votem, i si no assoleixen els sillons que ja es repartixen.

Eleccions, la sorpresa

2011-02-03T23:58:00.002+01:00

Dóna gust veure el poble com va animant-se de cara a les eleccions. Com van eixint cares noves que es presentaran, que s'atreveixen a donar la cara. Coalicions, desfetes i el millor de tot: Tres fan ball! Els pobres xics venen a Benissa d'eleccions en eleccions. Però enguany qui els contractarà? El CIBE, o el BLOC?

Després que la coalició CIBE-BLOC deixara caure que no repetiran junts aquests comicis s'obrin moltes incògnites. El BLOC amable i de gestió, front al gir del CIBE amb un secretari general, si més no, que sorprèn. Totes dues estratègies igual de legítimes per caçar el vot.

De moment el CIBE diu que veu inútil la dedicació exclusiva de la Regidoria de Cultura que porta el fins ara company de llista i membre del BLOC. Aquest últim vol que es facen públics els bens que posseeix cada regidor i tots han votat en contra (incloent el CIBE, que es contradiu ja amb els seus 'punts programàtics' que han deixat al Facebook on diuen que volen simplificació de l'administració i transparència).

Estem assistint, doncs, a una lluita pels quatre vots que faran possible un ball de cadires. Em tem que aquests dos partits es passaran la campanya electoral barallant-se i no aportaran res, mentre els altres regalen caramels i flors al mercat, i fartons i orxata als jubilats.

Busca les diferències

2011-01-28T01:51:00.002+01:00

Algú que em diga com són possibles aquestes coses. Nosaltres els rics i la crisi. Ells els pobres i el socialisme. Nosaltres el benestar i ells el morir-se de fam. O no.

Mentre la (pseudo)esquerra europea acata els postulats del capitalisme, del neo-liberalisme i amb por prou fan gestionant-lo, el socialisme del segle vint-i-ú planta cara, i de quina manera.

A Bolívia...

A l'Estat Espanyol...

Acord per jubilar-se als 65 amb 38,5 anys cotitzats

El govern espanyol i els sindicats arriben a un principi d'acord sobre la reforma de les pensions, que amplia l'edat de la jubilació als 67

A Veneçuela...

A l'Estat Espanyol...

Cap a la privatització de les caixes

El Govern espanyol anuncia que el Frob entrarà com accionista a les entitats amb problemes

Personatges històrics: Sophie Scholl

2011-01-08T13:33:00.006+01:00

Com va dir Beltot Brecht "Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi d'altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles”.

Partint d'aquesta premissa, i com que hi ha molta gent que és i ha sigut imprescindible aniré posant personatges històrics que han deixat petjada intentant fer un món millor. Comence, doncs, pels germans Scholl, des de la visió de Sophie Scholl.


Fotograma de la pel·lícula*

Sophie Scholl. Sophia Magdalena Scholl (9 de maig de 1921, Forchtenberg, Baden-Wurtemberg, Alemanya - 22 de febrer de 1943 a Munic). Dirigent i activista anti-nazi del moviment Rosa Blanca a l'Alemanya nazi. Al moment de la seva detenció era estudiant de biologia i filosofia a la Universitat de Munic. El seu nom està inscrit al Walhalla (Monument) dels alemanys il.lustres. Van començar a aparèixer a Munic diverses pintades a les parets i pamflets a la Universitat sobre un moviment oposat a la guerra, denominat "La Rosa Blanca". Sophie es va sentir atreta immediatament per aquest moviment i no va ser sinó fins a setmanes després que es va assabentar que el seu germà Hans Scholl i els seus amics eren els membres d'aquest grup que havia començat amb cinc integrants i es va estendre ràpidament per tota Alemanya.

Va ser Sophie l'encarregada de captar al Professor Kurt Huber per al moviment.

Amb la seva aparença inofensiva i discret atractiu, Sophie es va encarregar de traslladar a altres ciutats propaganda del moviment i ajudar a conformar cèl lules a nivell nacional. Aviat la Gestapo, policia política Nazi orientar les seves investigacions contra el grup encara que sense una pista.

Hans Scholl i la seva germana Sophie lideraven la resta del grup, que incloïa Christoph Probst, Alexander Schmorell i Willi Graf. El professor Kurt Huber, va preparar les dues últimes sèries de pamflets que van distribuir els nois.

Els homes de la Rosa Blanca eren veterans de guerra, doncs havien lluitat tant al front francès com en el rus. Havien estat testimonis de les atrocitats nazis, tant en el camp de batalla com en l'Holocaust, i eren conscients que el revés que la Wehrmacht havia sofert a Stalingrad podria eventualment portar a Alemanya a la derrota.

Després d'un llarg interval d'inactivitat en les seves activitats en la segona meitat de juliol de 1942, la Rosa Blanca va prendre una postura més enèrgica contra Hitler el febrer de 1943, repartint les dues últimes sèries de pamflets i pintant eslògans anti-nazis al llarg de munich, principalment a les portes de la Universitat ("Fora Hitler!").

L'última distribució va tenir lloc a la Universitat, el matí del 18 de febrer de 1943, per tal de coincidir amb la sortida de classe dels estudiants.

Amb la majoria dels pamflets ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va prendre la decisió de pujar les escales fins a dalt de l'atri i llançar els últims pamflets sobre els estudiants. Va ser vista per un conserge, qui era membre del partit Nazi, i va tancar les portes de l'edifici de la universitat tancant als germans Scholl mentre deia per telèfon a la Gestapo que van arrestar als germans Scholl. Els altres membres actius van caure aviat en batudes.

La Gestapo va col.locar a una presonera política alemanya de nom Elsa Gebel espiar, Sophie amb la intenció d'obtenir més noms de membres del grup, però Elsa va ser captada pel moviment i va canviar les seves conviccions davant la dictadura als qui no reportar res. Posterior a la guerra Elsa Gebel va dirigir una carta als pares de Sophie a qui els va escriure que en aquests últims cinc dies de la vida de la seva filla, ella havia canviat tota la seva forma de pensar i això l'havia marcat per sempre.

Els Scholl i Probst van ser els primers a comparèixer davant del tribunal, el 22 de febrer de 1943. Se'ls acuso de traïció per Roland Freisler Jutge Suprem del Tribunal del Poble d'Alemanya i condemnats a execució a la guillotina aquell mateix dia.

Estranyament, als Scholl i Probst se'ls va permetre compartir diversos minuts sols abans de l'execució. Les seves últimes paraules, just abans de ser guillotinada pels nazis, van ser: "Els seus caps cauran també".

Els altres membres clau del grup també van ser decapitats més tard aquell estiu. Amics i col.legues de la Rosa Blanca, aquells que havien ajudat en la preparació i distribució de pamflets, així com amb diners recaptats per la vídua i fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de presó entre els sis mesos i els deu anys.

No obstant això l'organització va continuar, va elaborar un setè pamflet i va créixer en cèl·lules clandestines per tal de fer créixer la resistència contra el règim.

*Sophie Scholl: Els últims dies és una pel·lícula estrenada al 2005 que narra la història dels germans Scholl.

No volieu caldo? Aneu a tindre dos tases

2010-12-29T11:22:00.002+01:00

La caverna mediàtica (La Razón, ABC...) denúncia que el llibre "El manual del torturador español" es pot trobar a algunes públiques biblioteques d'Euskal Herria. Seguidament el PP i el PSOE procedeixen a la censura pura i dura i comencen a retirar llibres. Açò, però, va en contra de la Libertat d'Expressió i La Carta dels Drets Humans. El fet ha estat criticat per la ONU i Amnistia Internacional. Tot i que ho intenten ocultar a l'estat espanyol es tortura. I ara han aconseguit que aquest llibre estiga en boca de tots, i que l'autor i editorial responsable hagen decidit posar-lo gratuïtament a la xarxa per a que tot el món el tinga al seu abast. Ací el comunicat oficial i el link per a baixar-se'l.

Comunicado de la Editorial Txalaparta en respuesta a los ataques a sus libros y a la libertad de expresión
Como es público ya, algunos periódicos de Madrid (La Razón, ABC), comenzaron recientemente una campaña denunciando que el libro de Xabier Makazaga Manual del torturador español, publicado por nuestra editorial, estaba presente en unas 30 bibliotecas públicas de Vizcaya, Guipúzcoa y Álava.
Seguidamente el Partido Popular manifestó que iba a solicitar del Gobierno Vasco la retirada de esos libros de las bibliotecas. A instancias de esta formación, la alcaldesa socialista de Basauri procedió a la retirada del libro de la biblioteca pública de dicha localidad. Por su parte, el Gobierno Vasco respondió que las bibliotecas eran competencia de los ayuntamientos y a ellos les correspondía, en su caso, la retirada o no del libro.

Ante estos hechos la Editorial Txalaparta quiere hacer públicos los siguientes acuerdos:
1.- Nos parece deleznable, tanto la campaña de la prensa madrileña como la actitud del PP y del PSOE en este tema. Esta impostura, propia de una dictadura, niega y anatemiza los informes presentados por instancias internacionales como la ONU y organismos como Amnistía Internacional dando la razón al autor del libro, que critica la negación de la tortura que se produce en España como un elemento que da pie a que continúe esta práctica. Bajo el paraguas de que cualquier crítica en materia de derechos humanos apoya el terrorismo, esta dinámica da un paso más allá en el recorte de los mismos, puesto que ataca frontalmente el artículo 19 de la Declaración Universal de los Derechos Hu manos, que declara que «Todo individuo tiene derecho a! la libe rtad de opinión y expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y de recibir informaciones y opiniones de todo tipo, y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión».
2.- Hacemos un llamamiento a inst ancias internacionales, instituciones, partidos políticos, agentes sociales, profesionales del mundo editorial, bibliotecarios y a la ciudadanía en general a que no acepten este tipo de recortes de libertades, defiendan el derecho a recibir una información veraz y plural, y denuncien en su caso, sin temor, las torturas y malos tratos.
3.- Agradecemos la actitud de los bibliotecarios vascos que han salido públicamente en defensa de la libertad de expresión.
4.- Anunciamos que hacemos nuestra la protesta que el Observatorio de Derechos Humanos de Euskal Herria, Behatokia, ha enviado al Sr. Frank de la Rue, Relator Especial sobre Libertad de Opinión y de Expresión, dependiente del Alto Comisariado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos, con sede en Ginebra, y que adjuntamos a este comunicado.
5.- Por último, anunciamos que a partir de este momento y de acuerdo con el autor, la Editorial Txalaparta ha decidido colgar en su página web, de forma gratuita, el libro Manual del torturador español.
Tafalla, 21.XII.2010 | Editorial Txalaparta

Sobre la sobirania

2010-12-21T10:52:00.003+01:00

Per sort o per desgràcia per alguns Wikileaks ha obert una esquerda. Apartant els personalismes d'en J. Assange, hem de reconèixer que ha fet una feina increïble. Ara sabem moltes coses, que potser ja sabíem, però a diferència que ara hi han proves de barbaritats varies.

Governs, però? Sabem i podem constatar que els estats espanyol, d'Itàlia, Grècia o Portugal només són sobirans de portes a fora, portes endins estan condicionats, és el preu de ser 'bons'. És per tant problema de que canvie el govern a Rajoy o torne a ser reelegit Zapatero que puguem eixir de la crisi o que tinguem polítiques més o menys socials? No.

En política econòmica mana la Unió Europea, a la qual li vam cedir voluntària la sobirania econòmica. I en política 'del benestar' mana EEUU a la força. Ens diuen a quin any ens hem de jubilar, de molts euros serà el nostre acomiadament i ara també quines lleis hem de crear o on s'ha d'invertir i on no.

I ara que fem? De l'única forma que podem eixir d'aquesta espiral és trencant amb l'estat espanyol, i en conseqüència amb tots els vicis impossibles de superar. Hem de ser sobirans per decidir nosaltres sobre les polítiques econòmiques, amb qui volem anar agafats de la ma i amb qui no, sense cedir un pam de dignitat. I decidint si volem entrar o no en aquest sistema de mercat corrupte.

Açò no van a solucionar-ho les pròximes eleccions autonòmiques o les estatals del 2012. La feina és de base, des de barris i pobles, on està la gent. Així doncs, 'pam a pam recuperem el territori', que diu Pau Alabjos i que 'visca la terra, i mori el mar govern' que canten els Brams.

D'incompatibilitats i aplecs

2010-11-30T18:17:00.003+01:00

Amb retràs però amb la mateixa raó escric aquestes línies. I és que ara fa dos setmanes que celebrarem el XXIIIé Aplec al Castell de Dénia aquest any sense l'aparició del Bloc que era el que l'organitzava últimament.

Però perquè no estava el Bloc Nacionalista Valencià a un Aplec 'nacionalista' al Castell de Dénia que fa 23 anys que es celebra? Aquesta va ser la seua explicació per anular l'acte que finalment va fer l'Esquerra Independentista: "Per motius d'agenda l'Aplec al Castell de Dénia que com és habitual durant els ultims anys organitza el BLOC Dénia ha sigut ajornat, en breu vos comunicarem la nova data. Disculpeu". I és que la gent del Bloc ja està en campanya, segons ells, i a l'Aplec del Castell havia d'aparèixer Enric Morera, però el que no van preveure és que tenia actes al nord del País Valencià.

Foto de l'"Aplec" del Bloc.

Realment la gent del Bloc Nacionalista Valencià sap que vol dir un Aplec? Segons Viquipèdia: "Un aplec és una trobada o reunió de persones que comparteixen un propòsit o interès comú. Hi ha aplecs sardanistes, religiosos, senderistes, naturistes, de treball, d'aficionats, etc (...)el sentit de l'aplec és reunir ocasionalment grups de persones que normalment no es veuen".

Davant aquesta evidència i fets, i després de l'èxit del XXIIIé Aplec del Castell de Dénia, sols queda denunciar les males pràctiques que fan els partits d'aquests actes unitaris, i esperem que al XXIVé, una volta hagen passat les eleccions per fi puguem fer reviure aquest meravellós Aplec que tenim, i hem d'aprofitar a la comarca.

Fets ocorreguts ahir a Benimaclet, no al feixisme!

2010-11-23T10:55:00.009+01:00

Avui, 22 de novembre, cap a les 21'30 hores hem viscut una situació que mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la gent que en eixe moment es trobava al nostre espai, gaudint com cada dia d'aquest xicotet estel de llibertat i compromís que és el Terra.

Com si d'una desfilada militar es tractara, han entrat per la porta amb el seu maleït tuf d'intolerància, odi i violència, una quinzena de neonazis de mesures corporals considerables i amb gest impassible d'aquells que no estimen la vida de la resta, que no volen viure ni conviure amb els diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el seu líder, Jose Luis Roberto, el rostre de l'odi.

Amb violència i intimidacions han demanat beure unes cerveses al nostre local. És possible que no sàpiguen que el Terra és un espai lliure de feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i espanyolistes? Senzillament, perquè nosaltres volem representar just el contrari. I així ho fem dia a dia, amb el treball sincer, constant i humil que realitzem al nostre barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà fa uns dies que no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i combatiu, no brut d'odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com ells. Davant la nostra negativa, els neonazis identificats com a membres del partit “legal” España 2000, han decidit continuar amenaçant, insultant i intimidant a la gent que estava al Terra. Amenaces i intimidacions molt greus. Inclús de mort.

Així fins que han arribat diversos efectius de la policia local i espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien que aquesta era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels neonazis, han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es queixaren perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els agredits. Així, han pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.

La notícia de l'agressió ha corregut com la pólvora des de dins del Terra cap enfora, i en només 30 minuts, s'han concentrat solidàriament davant les portes del Terra un gran nombre de persones per protegir-nos i recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.

Volem agrair públicament a tots aquells que heu estat allí, a totes les que ens heu transmès posteriorment el vostre suport i, molt especialment, a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han hagut de patir aquest exercici de terrorisme psicològic per part d'aquests personatges fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres la por i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta, perquè sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull i la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.

A partir de demà, farem pública aquesta situació als mitjans de comunicació i denunciarem davant del barri i de la societat el que ha passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i els seus companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat al Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un Benimaclet d'esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a totes les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia a dia la nostra cultura i llengua... Ens toquen a un, ens toquen a totes. Us demanem que feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per ajudar-nos a que aquesta denúncia arribe a tots els racons possibles.

I si, com han advertit, aquesta gent decideix tornar, pública o clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell treballen o participen, haurem d'exigir responsabilitats a qui corresponga (Delegació de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans que siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres fem cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.

De moment, volem transmetre que la gent que estava hui al Terra, afortunadament, estem bé i que anem a treballar les diferents possibilitats d'accions per dur a terme els propers dies. Esteu atents a les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb la lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència mai no podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai podran baixar del nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som un, un puny tancat i en alt. No estem sols, i això els fa mal. Demostrem-ho!

Sobre l'apoliticisme

2010-11-13T11:01:00.003+01:00

Llisc durant tota la setmana, i hui altra vegada a Las Provincias que: "Bajo el lema «Volem la Variant ja», este colectivo ciudadano y apolítico exigirá al Gobierno que haga lo necesario para que se retomen cuanto antes las obras de la demanda variante a la N-332 a su paso por el municipio, paralizada desde hace casi un año y medio".

A la Viquipèdia podem llegir la definició d'apolític: Apolític (a) és el terme que generalment s'utilitza per a designar a aquelles persones que es caracteritzen per una despreocupació més o menys radical i constant respecte de les qüestions polítiques i les ideologies. Una persona apolítica és aquella que no troba interès en la política existent o no aprova cap de les idees polítiques que coneix pel qual decideix voluntàriament aïllar-se de qualsevol activitat política del seu entorn.

I dic jo si el moviment 'pro variante ya' diu que exigirà al govern (PSOE), amb una concentració, que faça el necessari per a que es reinicien les obres de la variant, això no és clavar-se activament respecte a qüestions polítiques? No és contradictori ser un moviment que exigeix una serie de polítiques (sobre foment a l'estat espanyol) a una ideologia (PSOE) i autodefinir-se com a apolític que segons la definició de la paraula és qui decideix voluntàriament aïllar-se de qualsevol activitat política del seu entorn?

És més, i a mode de conclusió, no és política a cas anar amb un cotxe-megàfon pels carrers de Benissa amb banderes d'Espanya i de la Ciutat de València radiant un missatge en castellà? Si pretén eixe 'moviment' aglutinar a tota la ciutadania de Benissa perquè ens discrimina als que no creguem amb el projecte polític d'Espanya (que representa eixa bandera), o el projecte de Comunidad Valenciana (que represente l'altra bandera) o als que defensem la normalització lingüística (posant-nos l'anunci en castellà)?

Que no ens enganyen.

Sahara lliure!

2010-11-10T11:02:00.002+01:00

Ja fa anys que va la cosa, i per desgràcia no interessa que els saharians tinguen un estat propi. A la comunitat internacional ni li va ni li ve un tros de desert, i els únics implicats moralment són els espanyols que van deixar aquesta antiga colònia abandonada a mans marroquins, i n'hi ha massa interessos econòmics amb el Marroc, i també Ceuta, Melilla, Canàries... Hi ha massa en joc i li pot eixir mal a l'estat espanyol clavar-se en camisa d'onze vares per un tros de desert que, com alguns diuen, li van vendre al Rei marroquí.

Sobre impostos i pressupostos i la seua universalització

2010-11-08T19:20:00.028+01:00

Tot i que aquest article va adreçat a la població de Vilafranca del Penedès, és totalment extrapolable a qualsevol poble del món ja que parla de com i que s'ha de fer amb impostos i taxes d'un municipi. Vos pose alguns trossos interessants. Si voleu llegir-lo complet podeu anar a somvilafranca.cat.

(...)És important desmitificar que els impostos són dolents, doncs tot el contrari, són d’esquerres i solidaris, sempre però, que la seva finalitat sigui la de lluitar contra els factors de desigualtat creats per l’economia de mercat. Són a més, l’única eina que ens permet determinar el grau de participació econòmica de la població. Qui més té, més hauria de pagar i per tant, més solidari amb la seva gent hauria de ser. Una altra història és la gestió d’aquests ingressos. Per això, a l’hora de confeccionar la proposta de taxes i impostos, cal explicar clarament com volem distribuir aquests ingressos.

(...)La política d’universalitzar ajuts no ha fet més que uniformitzar les ajudes, en detriment sempre d’aquells que més necessiten de la solidaritat. No podem ajudar i bonificar sense un criteri clar que superi el sol fet de ser jove, jubilat, família monoparental, discapacitat, família nombrosa, etc. Hem d’utilitzar paràmetres econòmics i sempre amb criteri social. Cal bonificar i ajudar a qui ho necessita, però qui no ho necessita ha de ser solidari (o obligat a ser-ho) i aquests ajuts han de defugir el clientelisme. Ajuts sí, però solucions també. A dia d’avui mantenir els ajuts universals és del tot insostenible i injust.

(...)Cal ser imaginatius. Cal prioritzar, ser més eficaços i més eficients. Cal que canviem el manual de funcionament de les administracions i encara més des de l’administració que hauria de ser la més propera a la ciutadania i a la seva realitat quotidiana. No només hem de ser els més propers a la ciutadania, cal creure-s’ho i demostrar-ho. Aprovar les taxes i els impostos per responsabilitat de govern és estar d’acord en el seu contingut i una gran excusa.

Xavi Navarro Domènech és Regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Rotary Club, algunes crítiques

2010-11-04T13:34:00.001+01:00

Segons Wikipedia, el Rotary Club ha sigut objecte de crítiques en alguns aspectes de la seua estructura i obra social. Segons aquestes crítiques, es tracta d'una organització elitista que en teoria permet a empresaris, industrials i grans capitals relacionar-se i crear contactes. S'admet obertament que es busca tindre com a membre a representants de tots els aspectes econòmics de la zona en la que s'implanta i suposadament les accions filantròpiques tindrien un important component d'auto-promoció.

Destacats membres d'aquesta organització internacional són o han sigut: Nicolas Sarkozy, Rei Hassan II de Marroc, Rainiero III de Monaco, Margaret Tatcher, Augusto Pinochet, entre altres com presidents d'Estats Units, o militars almenans, italianis i americans.

A la comarca de La Marina Alta estan instal·lats, entre altres llocs, a Benissa i Teulada (que comparteixen club), segons la web del Rotary Club Internacional, la seu d'aquest selecte club a La Marina Alta està situat al Restaurant Casa Cantó reconegut com un dels restaurants més selectes de tota la comarca.

Entre les seues files podem trobar a Isidor Mollà (ex-Alcalde de Benissa) o Dieter Moll (portaveu junt amb Encarna Ivars -presidenta de les Ames de Casa- del moviment "Variant Ja").

Creïble o increïble...

2010-10-25T08:39:00.000+02:00

Tot preparat. Els sindicats han fet vaga perquè així li donen credibilitat al govern davant els inversors, mercat i FMI. Després el govern, una volta aconseguides les fites: una reforma laboral duríssima, canvia el govern per desgast i "recompensa" als sindicats amb un ministre sindicalista que estava en contra de la reforma. Tots ixen guanyant. El govern aconsegueix credibilitat i l'IBEX35 no es desmorona i els sindicats majoritaris engeguen la maquinària propagandística per a les eleccions sindicals imminents.

Dia si dia també ixen projectes de lleis que queden en no res, i sobretot polítics que prometen ser la solució a tots els mals, però seguim igual. Nosaltres, els joves, serem la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. Treball precari de temporada el que ens queda mentre l'atur al poble puja i puja i puja...

La pseudo-polèmica del 9-O

2010-10-06T17:12:00.005+02:00

Des de fa algunes setmanes veiem com a la comarca comencen a haver moviments a la xarxa pel que respecta a l'espai de comunicació a la Marina Alta. Només a la localitat de Benissa s'han creat en poques setmanes blogs i webs d'informació com ara Ahora Benissa, Fòrum les Marines, Apuntes des de Benissa que s'afegeixen a la ja existent Infobenissa. Però que hi ha darrere d'aquests nous mitjans de comunicació virtuals? Podem veure sense molta dificultat que els administradors d'aquestes noves pàgines són personalitats de caire dretà que lluiten perquè la seua opinió conservadora cale a la població.

I així ha sigut com el típic cartell que prepara l'Ajuntament de Benissa per al 9 d'Octubre tots els anys per la diada del País Valencià, ha esdevingut polèmica a la xarxa. Aprofitant la desafortunada gestió per part del cap del departament de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Benissa que ha reconegut haver plagiat el cartell, la caverna conservadora ha posat la seua maquinaria en funcionament i han intentat, sense èxit, simular el debat sobre si la senyera és l'adequada i no la reial senyera de la ciutat de València.

El cartell en qüestió és un que va fer les JERC (joventuts d'esquerra republicana de Catalunya) per a la diada de l'11 de Setembre, al qual s'ha modificat sense mirament i sense previ avís a l'autor. El regidor de cultura es defèn dient que l'Ajuntament de Benissa és un ajuntament menut i de pocs recursos.

És evident que d'ara endavant hi haurà polèmica per qualsevol mesura o acte progressista o independentista ja que s'encarregaran aquests nous mitjans de comunicació digitals de criminalitzar-ho, és per això que des de la Regidoria de Cultura de Benissa (a càrrec del Bloc) s'hauria de fer bé les coses, i no donar peu als que no volen que pensem i ens expressem com a País Valencià, que són els mateixos que, com diria Ovidi Montllor, no volen ni que pensem i ni expressem, que ja ho fan ells per nosaltres.

El meu poble és

2010-09-23T02:43:00.001+02:00

Durant anys a la Fira Multicultural de Benissa s'ha pogut veure edició rere edició una mostra de les diferents cultures que avarca actualment el nostre poble com poden ser les de l'est d'Europa (amb Romania, Polònia...), les diferents llatinoamericanes com ara la d'Equador o la nombrosa Bolívia, les del nord d'Àfrica... També la dels alemanys que s'han quedat tot l'any, francesos, belgues... Tota una cruïlla de cultures, inclosa l'espanyola del toro, la paella i les sevillanes. Excepte una. La cultura catalana, o siga, la nostra, la de tots els benissers i benisseres, enguany, i per primera vegada no estarà representada al Parc Dolors Piera.

L'Ajuntament ha decidit censurar, prohibir, ningunejar, rebutjar la participació de diferents col·lectius defensors de la cultura i la llengua catalanes al·legant que no som un país, i que per tant no podem ser presents. És evident que els importen ben poc les nostres arrels i la projecció que poden tindre en aquests esdeveniments on participen centenars d'immigrants, els quals potser -i per desgràcia- ignoren que ací no ballem sevillanes sinó les danses, que no abarrotem places de bous sinó correfocs, i que tenim un esport propi com és la pilota valenciana.

Gràcies senyor alcalde i regidors, per la llibertat d'expressió i per la conservació de la nostra cultura i llengua.

L'àmbit local

2010-08-16T17:29:00.007+02:00

Pareix que la solució a les crisis cícliques del capitalisme, al poder del mercat resideix en el potencial de l'economia local, recau sobre el poble. L'àmbit local, doncs, esdevé una oportunitat que no s'hauria de desaprofitar.

En xinés la paraula 'crisi' significa crisi, però també oportunitat. És per tant una bona oportunitat, sobretot per a les cooperatives. Crèdit cooperatiu que no s'invertisca a l'altra part del món sinó en iniciatives del poble. Agricultura ecològica, de km. 0, aliments produïts i consumits al mateix poble. Cooperatives de treball associat, que reparteixen els beneficis entre els treballadors, empreses democràtiques on compta la persona i no el benefici.

...i amb la bona música dura!

2010-07-21T21:05:00.001+02:00

Quan cal, cal i punt!

2010-07-17T00:42:00.000+02:00

Manuel de Pedrolo va dir en el seu dia: "Cal protestar fins i tot quan no serveix de res"; i Joan Fuster digué: "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Dos grans pensadors catalans del segle XX. Les seues paraules no caduquen i segueixen més vigents que mai.

Si, s'ha de protestar encara que no servisca de res, tens dret a poder expressar el teu malestar davant les injustícies que formen part ja del dia a dia. Perquè si no fem política per defendre els nostres drets, ens la faran contra nosaltres.

Cada volta que baixem el cap, cada volta que ens acovardim per mil raons és una victòria seua. Senyors ja està be, ja està be, ha arribat l'hora de dir la nostra com a persones que vivim també en aquest poble, en aquest país, en aquest món!

Impressionant

2010-07-10T21:18:00.000+02:00

Així és com el diari espanyol "Público" qualifica la manifestació que a hores d'ara encara recorre els carrers de Barcelona: Impressionant. A Vilaweb xifren l'assistència en 1.500.000 de persones, cosa mai vista al nostre país. També el diario "Público" en un dels seus últims missatges en directe a la xarxa social Twitter diu: "La riada sigue. A diferencia de lo que algunos preveian, parece muy homogénea. No hay lemas federalistas ni opciones intermedias".

Aquest matí Cospedal s'atrevia a dir que no seria significativa, i la Guardia Urbana xifra en 1.100.000 persones la manifestació. Els bascos fan seguidisme -cosa insolita- i convoquen també una manifestació a Donosti en solidaritat.

Orgull de Classe

2010-07-05T10:44:00.002+02:00

És el que més fa falta en aquesta societat en crisi, ja no financera, sinó de valors. Orgull de classe.

Treballar un privilegi

2010-06-27T17:03:00.000+02:00

El 45% dels menors de 25 anys que poden i volen treballar als Països Catalans no ho poden fer. I dels que aconsegueixen treballar, el 90% d'aquestos ho fan mitjançant contractes temporals. Ser jove i voler treballar és impossible i precari. I amb la nova reforma no pareix que açò vaja a menys, sinó al contrari. Reportatge sobre la crisi i com afecta als joves, a la revista En Marxa! de Maulets.

Carnestoltes dura massa

2010-06-25T20:11:00.000+02:00

Arriben els Mundials de futbol i les Eurocopes, i els fatxes es disposen a treure tot tipus d'indumentària espanyolista sense avergonyir-se, cosa que si que farien un dia normal després de l'eufòria col·lectiva. quan tornen a la realitat i veuen que viuen a un país de merda. Aquest carnestoltes, però, dura massa. Per l'eliminació d'Espanya del Mundial de futbol quan abans, ja està be de banderetes als nostres carrers.

Cap a Madrid

2010-06-22T12:10:00.001+02:00

Les firmes per a la ILP "Televisió Sense Fronteres" estan de camí a Madrid. Els Gisberts i Jacintes ja poden prendre's unes bones vacances, ara només depèn de que estiguen en ordre -si no totes- la majoria de firmes i que comence el gran circ polític espanyol. Més de 300.000 s'han recollit al Principat, 250.000 al País Valencià i les altres entre Euskal Herria, Illes Balears i Espanya.