Competició, individualisme, capital


Espantat m'he quedat arran d'aquesta noticia: El Bloc proposa que els millors estudiants benissers tinguen un premi econòmic. De seguida m'ha vingut al cap la imatge de capçalera.

Desgraciadament en la societat que vivim impera el liberalisme, l'individualisme, l'egoisme, l'interés individual d'una persona imperant per damunt de la societat i el be comú. Sorprén que un partit que s'autodenomina d'esquerres i ecologista vulga ara premiar precsisament això.

Al més pur estil Juan Roig i la seua 'cultura del esfuerzo' defenen que hi ha que premiar als primers, als que més s'esforcen. En una societat ideal en que tots tinguérem les mateixes oportunitats podria ser, però és evident que vivim la desigualtat entre rics i pobres més ferotge en dècades, és per tant tot això bona idea?

Hi ha molts factors que alteren l'esforç d'una persona per fer que arribe a tindre més èxit o menys, entre ells els mitjans disponibles. És ètic premiar al fill del ric del poble que té a l'abast l'última tecnologia, que a un xiquet que comparteix habitació amb els seus dos germans, que els seus pares estan a l'atur i que igual no disposa d'un ordinador? Els premis, beques, ajuts públics s'han de donar indiferentment de l'estatus econòmic del premiat?

Al meu parer els ajuts públics han d'anar als més desafavorits. Ajuts al col·lectiu. Un altre error que comet l'Ajuntament de Benissa és ajudar als universitaris amb una xifra simbòlica per al transport, siga quina siga la circumstància econòmica del que ho reba, tant si vas amb transport col·lectiu i orgnitzat pels mateixos universitaris, sense ànim de lucre, com si vas amb el teu Audi TT a la universitat reps 200€.

Ara més que mai ens hem d'oblidar dels 'xecs bebe' i apostar per ajudar als més desafavorits, utilitzar els diners públics amb responsabilitat. No hem de promocionar la competició entre l'alumnat sinó la cooperació per a arribar entre tots a la fita. Deixar-se de rescatar bancs i invertir en sanitat i educació públiques, en ciència i I+D+I que és el que podrem oferir al món i oblidar-nos de competitivitat, de la producció al cost més baix possible i assegurar el benestar de totes les persones, viure la vida el més digne possible.