Sobre impostos i pressupostos i la seua universalització

Tot i que aquest article va adreçat a la població de Vilafranca del Penedès, és totalment extrapolable a qualsevol poble del món ja que parla de com i que s'ha de fer amb impostos i taxes d'un municipi. Vos pose alguns trossos interessants. Si voleu llegir-lo complet podeu anar a somvilafranca.cat.

(...)És important desmitificar que els impostos són dolents, doncs tot el contrari, són d’esquerres i solidaris, sempre però, que la seva finalitat sigui la de lluitar contra els factors de desigualtat creats per l’economia de mercat. Són a més, l’única eina que ens permet determinar el grau de participació econòmica de la població. Qui més té, més hauria de pagar i per tant, més solidari amb la seva gent hauria de ser. Una altra història és la gestió d’aquests ingressos. Per això, a l’hora de confeccionar la proposta de taxes i impostos, cal explicar clarament com volem distribuir aquests ingressos.

(...)La política d’universalitzar ajuts no ha fet més que uniformitzar les ajudes, en detriment sempre d’aquells que més necessiten de la solidaritat. No podem ajudar i bonificar sense un criteri clar que superi el sol fet de ser jove, jubilat, família monoparental, discapacitat, família nombrosa, etc. Hem d’utilitzar paràmetres econòmics i sempre amb criteri social. Cal bonificar i ajudar a qui ho necessita, però qui no ho necessita ha de ser solidari (o obligat a ser-ho) i aquests ajuts han de defugir el clientelisme. Ajuts sí, però solucions també. A dia d’avui mantenir els ajuts universals és del tot insostenible i injust.

(...)Cal ser imaginatius. Cal prioritzar, ser més eficaços i més eficients. Cal que canviem el manual de funcionament de les administracions i encara més des de l’administració que hauria de ser la més propera a la ciutadania i a la seva realitat quotidiana. No només hem de ser els més propers a la ciutadania, cal creure-s’ho i demostrar-ho. Aprovar les taxes i els impostos per responsabilitat de govern és estar d’acord en el seu contingut i una gran excusa.

Xavi Navarro Domènech és Regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Creïble o increïble...

Tot preparat. Els sindicats han fet vaga perquè així li donen credibilitat al govern davant els inversors, mercat i FMI. Després el govern, una volta aconseguides les fites: una reforma laboral duríssima, canvia el govern per desgast i "recompensa" als sindicats amb un ministre sindicalista que estava en contra de la reforma. Tots ixen guanyant. El govern aconsegueix credibilitat i l'IBEX35 no es desmorona i els sindicats majoritaris engeguen la maquinària propagandística per a les eleccions sindicals imminents.

Dia si dia també ixen projectes de lleis que queden en no res, i sobretot polítics que prometen ser la solució a tots els mals, però seguim igual. Nosaltres, els joves, serem la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. Treball precari de temporada el que ens queda mentre l'atur al poble puja i puja i puja...

L'àmbit local

Pareix que la solució a les crisis cícliques del capitalisme, al poder del mercat resideix en el potencial de l'economia local, recau sobre el poble. L'àmbit local, doncs, esdevé una oportunitat que no s'hauria de desaprofitar.

En xinés la paraula 'crisi' significa crisi, però també oportunitat. És per tant una bona oportunitat, sobretot per a les cooperatives. Crèdit cooperatiu que no s'invertisca a l'altra part del món sinó en iniciatives del poble. Agricultura ecològica, de km. 0, aliments produïts i consumits al mateix poble. Cooperatives de treball associat, que reparteixen els beneficis entre els treballadors, empreses democràtiques on compta la persona i no el benefici.